Per què hi ha tants sabors al món?

Per què hi ha tants sabors al món?

Tota la vida m'ha agradat un gust de gelat en particular: el de xocolata i nata, dolç i gens empalagós. Aquest gelat s'havia convertit en un al·licient essencial per a passar una bona tarda. Fins aquí bé però...

He descobert un nou sabor. Encara que pugui semblar estrany, mai l'havia arribat a tastar. Sempre passava desapercebut als meus ulls, no em semblava gens agradable i, fins i tot, podria dir que el seu gust àcid em repel·lia una mica.

Quan el vaig tastar, no obstant, la impressió que tenia d'ell va canviar. Em comença a agradar. No ho sé, li trobo un regust dolç que m'agrada i m'anima a menjar-ne més.

Cada acció "arriscada", com aquesta de tastar nous gelats, té les seves conseqüències. Ara, cada vegada que me'n vull comprar un, dubto i no sé quin triar. Tinc el gelat de xocolata i nata -que és deliciós-, però també tinc l'oportunitat de conèixer més el gelat de llimona.

Tard o d'hora hauré d'escollir...